Un fil que cal seguir

A vega­des hi ha qui té el pri­vi­legi d’escriure en un apa­ra­dor públic però no sap de què ni de qui parla. És una desgràcia, però això passa i qui en rep les con­seqüències és el lec­tor, que en comp­tes d’infor­mar-se es desin­forma. Cal estar atents, doncs, i apren­dre a dis­tin­gir entre els gats i les lle­bres. D’altres vega­des, qui escriu és una per­sona pre­pa­rada, docta en la matèria, i ales­ho­res sí que paga la pena parar-hi atenció i dedi­car-hi el temps malau­ra­da­ment escàs de la lec­tura. Aquest és el cas de la peri­o­dista Sònia Pau, una de les prin­ci­pals conei­xe­do­res de la temàtica social del país, i el seu lli­bre Fils tren­cats, sobre els 50 anys d’Arrels, una enti­tat que es dedica a fer de parai­gua a les per­so­nes sense llar. Caldrà no badar i seguir-li el fil.