La Greta i en Messi

Segu­ra­ment perquè soc dels que inten­ten veure sem­pre el got mig ple, a mi el feno­men Greta Thun­berg m’agrada. Sigui perquè noto que les gene­ra­ci­ons que pugen l’accep­ten i se sumen en massa a aquest movi­ment més cons­ci­en­ciat amb el medi ambi­ent o perquè avui dia sem­bla que només fun­ci­o­nen els mis­sat­ges a base d’inputs i eslògans, i d’això en sap un niu, la noia. Em fa gràcia quan al debat sobre el seu feno­men hi entra la demagògia: “L’estant des­gra­ci­ant, a la pobra”, pel fet que ha dei­xat els estu­dis. Pot­ser són els matei­xos que ido­la­tren Messi o empen­ten els seus fills a ser-ho, sense qüesti­o­nar-se a quina edat els van dei­xar ells els lli­bres o, pit­jor, per què al món hi ha mili­ons d’emi­grants que ho fan per culpa del canvi climàtic.