Com si tornéssim al 13 de març

Sal­vant unes distàncies que espe­rem que es man­tin­guin, ahir la soci­e­tat cata­lana en gene­ral i el sec­tor cul­tu­ral en gene­ral va tenir una des­a­gra­da­ble sen­sació de déjà vu, com si tornéssim per unes hores a aquell funest diven­dres 13 de març en què es va acti­var l’alarma i ens vam con­fi­nar. Com el 13 de març, ahir tot eren incer­te­ses sobre el Dia del Lli­bre i de la Rosa –ofi­ci­o­sa­ment, Sant Jordi d’estiu–, des­lluït per la can­cel·lació de les para­des al pas­seig de Gràcia, però també hi havia dub­tes i tris­tes cer­te­ses sobre el futur imme­diat en altres sec­tors cul­tu­rals, com ara les arts escèniques, la música en directe i els cine­mes. Com sem­pre, alguns deuen pen­sar que són mals menors, però si la cul­tura tron­to­lla, la soci­e­tat fla­queja, i a l’inrevés.