L’imperi de la llei

Cada cop a més països les dre­tes blin­den els seus interes­sos de tot tipus en els tri­bu­nals. Sense com­ple­xos, Trump i els repu­bli­cans pas­sen el talla­gespa ben arran de l’estruc­tura clàssica de la divisió de poders per aca­bar sub­ver­tint la legi­ti­mi­tat democràtica primària de les urnes mit­jançant els nome­na­ments vita­li­cis al Tri­bu­nal Suprem. Com a l’Estat espa­nyol, amb l’herència ideològica de la dic­ta­dura ins­tal·lada a l’alta cúpula judi­cial que fa pos­si­ble con­so­li­dar el para­digma: està sent més impor­tant con­tro­lar la judi­ca­tura que l’exe­cu­tiu, que al final cada qua­tre anys cal vali­dar. Cor­rec­ci­ons a la volun­tat popu­lar, que con­si­de­ren que nor­mal­ment està equi­vo­cada. O no, però tant li fa, perquè tam­poc és el que els importa.