Vulnerables

Un home de 43 anys, sense llar, va resul­tar ferit dis­sabte pas­sat en un car­rer de Bar­ce­lona per un tret a l’estómac que va ser dis­pa­rat per un mem­bre de la Guàrdia Urbana. Les pri­me­res infor­ma­ci­ons, les ins­ti­tu­ci­o­nals, al cap­da­vant de les quals hi ha l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona, indi­quen que la víctima podria haver amenaçat l’agent amb una arma blanca. Acabi sent cert o no, el poder d’un –qui té l’arma de foc– sobre l’altre és, en qual­se­vol cas, abis­mal. Però encara és més increïble que el cos poli­cial i el seu regi­dor, com a mem­bres d’una ins­ti­tució pública i política de l’acla­mat estat del benes­tar, denunciïn la pre­sumpta amenaça que supo­sava la víctima. La filòsofa Judit But­ler, en una de les mol­tes refle­xi­ons a l’entorn de la soci­e­tat del segle XXI, apunta a la vul­ne­ra­bi­li­tat de tota per­sona en tant que les nos­tres vides, per ser dig­nes i pos­si­bles, depe­nen d’altres per­so­nes, ja sigui per men­jar, esti­mar, comu­ni­car-se o sanar-se. Admet que hi ha per­so­nes més vul­ne­ra­bles que d’altres, però això ja no forma part de la con­dició de vida, sinó d’una causa política que crea i per­met vides precàries. La pre­ca­ri­e­tat de Marian era el resul­tat d’una decisió política que exclou certs col·lec­tius de les xar­xes que crea aquest estat del benes­tar i que hau­rien de fer que la vida sigui pos­si­ble, segura i digna per a tot­hom.