Un tap a la cartellera

Mai­xa­bel, Medi­terráneo, Madres para­le­las o Las leyes de la fron­tera... només són algu­nes de les pel·lícules de pro­ducció cata­lana i esta­tal que aquests dies coin­ci­di­ran a la car­te­llera cine­ma­togràfica for­mant un tap. Després d’un any i mig de penúries, amb estre­nes pos­po­sa­des, estava can­tat que pas­sa­ria. No per això deixa de sob­tar que de pas­sar-les magres, ara hi haurà pinyes per fer-se un lloc i atraure els espec­ta­dors. Dune i el nou Bond, No time to die, han demos­trat, per sort, que el cinema en pan­ta­lla gran té corda per a estona, amb cues i tot per gau­dir-les com ha de ser. I si no, que ho pre­gun­tin a la Scar­lett Johans­son; per què, si no, s’ha posat com ho ha fet por­tant Dis­ney als tri­bu­nals per no haver estre­nat Viuda negra als cines?