Ambulatoris i hospitals, barrats

Aquesta pandèmia ens està dei­xant situ­a­ci­ons molt dures i difícils, i una de les que més fan encon­gir el cor és l’aïlla­ment a què es veuen sot­me­sos els paci­ents ingres­sats a l’hos­pi­tal. Per­so­nes que han de pas­sar en sole­dat la seva estada a l’hos­pi­tal, que s’han de comu­ni­car amb els seus fami­li­ars per telèfon i salu­dar-se per la fines­tra de l’habi­tació, en el cas que aquesta doni al car­rer. És trist també que sigui tan difícil con­tac­tar amb el metge de capçalera, que la porta del CAP esti­gui bar­rada i pas­sin dies i dies sense que ningú de l’ambu­la­tori et torni la tru­cada. I tan­ma­teix, la sani­tat pública con­ti­nua fun­ci­o­nant, salva vides amb cele­ri­tat i con­ti­nua sent aque­lla pedra angu­lar que hem de cui­dar i dotar dels recur­sos neces­sa­ris.