I ara què?

L’ONU ha acu­sat la Xina de “greus vio­la­ci­ons dels drets humans” en un informe molt espe­rat sobre denúncies d’abu­sos con­tra els uigurs i altres mino­ries. I tam­poc no hem d’obli­dar, tot i que no figuri en l’informe, la repressió de la Xina con­tra el poble tibetà. Aquest informe no és el pri­mer que denun­cia una vul­ne­ració sis­temàtica de drets humans per part de Pequín con­tra les mino­ries, però ara que l’ONU ho ha dit i ningú pot qüesti­o­nar la repu­tació dels autors de l’informe, em pre­gunto què farà la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal. Doncs ja us ho dic: res. Con­ti­nuarà mirant cap a una altra banda, com sem­pre, perquè el que compta és el diner. Jo ja estic can­sada d’infor­mes que diuen el que tot­hom sap. Com diria l’Ovidi, “ja no ens ali­men­ten les molles, volem el pa sen­cer”.