El final?

Ate­nent única­ment a la com­pa­rei­xença d’ahir de Jordi Turull, l’única reflexió pos­si­ble és que tot el peix d’aquesta crisi de govern ja està venut. Pri­mer perquè no s’ha esme­nat cap de les qüesti­ons que Junts va plan­te­jar quan va espe­cu­lar amb la qüestió de con­fiança. Però és que no només és això. Escol­tant ahir el seu secre­tari gene­ral, un con­clou que aquesta nego­ci­ació exprés només ha ser­vit per debi­li­tar, encara més, la posició del par­tit, ja que totes les seves con­tra­pro­pos­tes a la baixa –la com­po­sició de la taula de diàleg– han topat amb el mur d’una ERC que es veu forta. La lògica, per tant, ens aboca al tren­ca­ment. No des­car­tin, però, una tom­ba­re­lla impre­vista en l’últim ins­tant. En això, la política cata­lana és imba­ti­ble.