En la mort de Francesc Surroca

Era Fran­cesc Sur­roca un home encu­ri­o­sit per la cul­tura, que vivia ben dins i que com­pa­gi­nava amb la feina d’advo­cat, i durant un període amb la política, on va desen­vo­lu­par la regi­do­ria cul­tu­ral de Vila­nova i la Geltrú durant el man­dat del també enyo­rat Esteve Orri­ols. Tots dos ana­ven més enllà dels par­tits i feien país sense els esca­ra­falls que es fan ara. Tena­llat per una dolo­rosa malal­tia dege­ne­ra­tiva, Sur­roca va pre­sen­tar fa pocs mesos el seu pri­mer poe­mari, D’engru­nes, la vida, publi­cat per El Cep i la Nansa del seu amic Quico Mes­tres. Només pel retrat que feia del seu pare afai­tant-se ja et tre­ies el bar­ret. Sur­roca estava il·lusi­o­nat amb la sor­tida del seu pri­mer recull de con­tes. La inte­me­rata se l’ha empor­tat amb 66 anys.