Aturar l’activitat indefinidament

Abans els grups musi­cal ple­ga­ven, s’esfu­ma­ven o calla­ven i ana­ven fent, però algú va deci­dir que això de ple­gar era massa nor­mal o poc èpic, i a par­tir de lla­vors alguns grups van començar a “atu­rar la seva acti­vi­tat de manera inde­fi­nida”, copi­ant la retòrica d’algu­nes ban­des ter­ro­ris­tes. Abans, també, quan els grups seguien la lògica pro­letària del disc-gira-disc-gira, si una tem­po­rada el grup tren­cava aquesta dinàmica pel motiu que fos –vacan­ces, des­in­to­xi­ca­ci­ons, cri­sis cre­a­ti­ves–, els seus segui­dors no patien: sabien que algun dia tor­na­ria, per pura sub­sistència. Ara que un artista ha de llançar un sin­gle cada dos mesos i ali­men­tar les seves xar­xes regu­lar­ment perquè no l’obli­din, si et diuen que un grup atura la seva acti­vi­tat inde­fi­ni­da­ment, ja pre­gun­tes fins quan.