Asseguts sobre un gran polvorí

Els incen­dis fores­tals for­men part del pai­satge del bosc medi­ter­rani; de fet, l’han anat mode­lant. És un procés natu­ral, no s’hi pot fer res més. És així. Una altra cosa és la urba­nit­zació a tocar dels bos­cos, la sobre­ex­plo­tació agrícola i rama­dera que, en aban­do­nar-se, ha fet créixer el bosc. Resu­mint: estem asse­guts al damunt d’un pol­vorí. I el que sorprèn més és que la gran majo­ria dels focs es pro­du­ei­xen per cau­ses acci­den­tals; és a dir, no hi ha una volun­tat mani­festa de fer mal. Això sí, una quarta part sí que són inten­ci­o­nats. Poca cosa més a dir, tret de la importància de ser cons­ci­ents que cal ser real­ment cons­ci­ents. Si no ho tenim en compte, el que queda és una des­trucció que no obe­eix a cap llei natu­ral, més enllà de la humana, que es podria evi­tar.