Els brams del PP

És pos­si­ble que encara no en sigui cons­ci­ent del tot, però el PP és un par­tit acor­ra­lat. Els seu abra­o­na­ment a Vox ha pro­vo­cat mol­tes coses, i una és que Feijóo hagi per­dut cen­tra­li­tat i capa­ci­tat nego­ci­a­dora fins i tot amb gent amb un sen­tit tan pragmàtic de tot com el PNB. I amb Abas­cal com a un únic aliat per com­par­tir taula i llit,el PP s’ha dei­xat arros­se­gar per aque­lla dinàmica endi­mo­ni­ada que el porta ser a pre­so­ner de les seves fal·leres —par­lar tot el sant dia de l’inde­pen­den­tisme per demo­nit­zar-lo— per anar-se esco­rant a la dreta fins a per­dre la noció de la rea­li­tat. Perquè només així s’entén que blas­min una reforma del finançament que, si algú bene­fi­ciarà, és al País Valencià i a les Illes. I allà manen ells, que de tant bra­mar pot­ser ja ho han obli­dat.