L’art, sempre disconforme

Fa anys que es clama que el Lliure el diri­geixi una dona; un cop Carme Por­ta­celi domina el TNC, sem­blava que la can­di­da­tura de Car­lota Subirós era gua­nya­dora. Altre cop, l’ha superat una altra opció, la que lidera Julio Man­ri­que. Tots dos van ser com­panys en els man­dats d’Àlex Rigola al Lliure (2003-2010). Sem­pre l’art està dis­con­forme. És la seva natu­ra­lesa. I, a Cata­lu­nya, pel que es veu, encara més. Ja ho deia a Fira Medi­terrània la com­pa­nyia L’Esbord amb Auto­odi aquest cap de set­mana ) o el Peyu a aquest diari. Cri­ti­car és gratuït per xar­xes i sem­bla que doni més auto­ri­tat. Però cal argu­men­tar. I per fer-ho caldrà escol­tar amb calma quin és el pro­jecte de Man­ri­que. Perquè el patro­nat vota sobre la pro­posta, no sobre els noms. El mateix Mar­tel, fue­te­jat a Twit­ter el dia de la desig­nació, va rebre elo­gis en pre­sen­tar el seu decàleg. Ara, però, sem­bla que surti per la porta del dar­rere. Mar­tel ho expli­carà al febrer.