Sense opinió i més honest que mai

Ara sem­bla que les xar­xes ens dema­nen estar pre­pa­rats per opi­nar de tot i en tot moment. N’hem de ser cons­ci­ents: les xar­xes són un cau d’esva­lo­tats. Sovint ho obli­dem i ens dei­xem vèncer per la pressió social que ens demana estar sem­pre pre­pa­rats. Pre­pa­rats, com si haguéssim d’estar a punt, en qual­se­vol moment, per entrar en directe a la ràdio i opi­nar, en una tertúlia infi­nita, sobre qual­se­vol cosa. És neces­sari tenir opinió de tot? No en fem prou amb tro­bar l’adjec­tiu ade­quat per des­criure una acti­tud, una reacció o una ber­tra­nada? Cal fer trans­cen­dent i extra­po­la­ble tot el que ens passa per davant? Jo no tinc opinió sobre mol­tes coses i em trobo més honest que mai. L’opinió demana reflexió i con­trast, i no tinc temps per a tot.