Gran Via Diagonal

Ilde­fons Cerdà no podia haver bate­jat l'avin­guda més llarga i ampla de Bar­ce­lona amb un nom més cla­vat per a l'ANC: Gran Via Dia­go­nal. Després, ja se sap: l'ori­gi­nal es va per­dre. Durant el con­vuls segle XX, els gover­nants de torn hi van plan­tar el seu el rètol. Per la Man­co­mu­ni­tat era l'avin­guda de la Naci­o­na­li­tat Cata­lana. Després d'envair la ciu­tat i des­fi­lar-hi, els fran­quis­tes hi van voler el Gene­ralísimo. Però escri­via Pere Cal­ders que el nom de Cerdà era tan exacte que la consciència popu­lar n'obli­dava la resta. L'avin­guda més magnànima, la més poli­tit­zada. Pot­ser dos mili­ons de cata­lans l'ompli­ran l'11 de setem­bre per sor­tir d'Espa­nya amb la legi­ti­mi­tat de les urnes. El poble és així de tos­sut i ambiciós. La Dia­go­nal de sem­pre, la Via més Gran.