Ruïnes

Aquesta set­mana hi ha hagut dades noves de l'EGM, l'ens que mesura l'audiència dels mit­jans, i, com passa sem­pre, i també quan les dades són refe­ri­des a la difusió, lle­gint les infor­ma­ci­ons que cada diari cons­tru­eix fent mans i mànigues per apa­ren­tar que ell no perd pis­to­nada, que aguanta, o que fins i tot millora, un podria con­cloure que no, que no hi ha crisi en la premsa de paper. Per cor­re­gir aquesta per­cepció, n'hi ha prou amb vol­tar per Bar­ce­lona i anar comp­tant quios­cos tan­cats, que fa anys que es van mul­ti­pli­cant i con­so­li­dant-se com ruïnes d'una civi­lit­zació extinta exhi­bi­des en plena via pública. La crisi de la premsa és tan evi­dent, tan fla­grant, com la dels quios­cos, perquè la crisi de la premsa és la dels quios­cos.