Una amenaça difícil de detectar

El segrest a Syd­ney ha tor­nat a aixe­car les alar­mes sobre el risc que plan­te­gen els cone­guts com a “llops soli­ta­ris”, que deci­dei­xen ata­car per motius no sem­pre clars. Les cri­des de l'EI a “matar de la manera que sigui” ciu­ta­dans nord-ame­ri­cans i dels països que donen suport a la coa­lició a Síria i a l'Iraq han pro­vo­cat un incre­ment d'aquests atacs. Els “llops soli­ta­ris” actuen moti­vats pels seus dimo­nis per­so­nals, poden ser indi­vi­dus aïllats o com­ple­ta­ment inte­grats en la soci­e­tat però plens de res­sen­ti­ment, que actuen pel seu compte, sense estar vin­cu­lats en cap grup extre­mista. El gran pro­blema és que són impre­dic­ti­bles i quasi impos­si­bles de detec­tar. Sense un per­fil con­cret, ningú sap quan ata­ca­ran, on, con­tra qui ni com ho faran.