Mirall entelat

Per als cata­lans, no pot ser difícil d'enten­dre que l'esquerra radi­cal grega pacti alguna cosa amb la dreta naci­o­na­lista. Es tracta de tro­bar un punt en comú, encara que només sigui un, i que aquest sigui fona­men­tal per l'ave­nir del país (en aquest cas, l'anti­aus­te­ri­tat). ¿Que pot­ser deixa de ser d'esquer­res Syriza pel fet de pac­tar la gover­na­bi­li­tat amb Grecs Inde­pen­dents? En moments excep­ci­o­nals, pac­tes excep­ci­o­nals. Això sí, aquell mirall impol·lut en què li agra­dava reflec­tir-se a l'esquerra euro­pea ha començat a ente­lar-se: Ale­xis Tsi­pras ha triat una for­mació que recepta mà de ferro amb la immi­gració i contrària al matri­moni igua­li­tari. Si alguna cosa ha per­dut Syriza pel camí és un altre llençol de radi­ca­li­tat.