Política en minúscules

És evi­dent que rere el recurs del Par­tit Popu­lar als pres­su­pos­tos de la Gene­ra­li­tat no hi ha res més que la recerca d'un titu­lar i la volun­tat de que­dar bé amb la parròquia i la cúpula del car­rer Gènova. Però a hores d'ara, seria injust afir­mar que els d'Alícia Sánchez-Camacho són els únics que abu­sen de la ges­ti­cu­lació. L'acu­mu­lació de con­te­ses elec­to­rals –tres en un any– ha abo­cat tots els par­tits a una cursa con­tra el rellotge per mar­car per­fil i ter­ri­tori i ha ado­bat el ter­reny als esca­ra­falls i les topa­des amb qual­se­vol excusa, per petita que sigui. És la política en minúscu­les, que comença a fer forat i amenaça amb tenyir de gris el moment més apas­si­o­nant i deci­siu de la història de Cata­lu­nya.