Memòria incòmoda

Rap­hael Lemkin va encu­nyar el terme geno­cidi a par­tir del grec genos (raça) i el llatí cidi (del verb matar). Els pares d'aquest jurista polonès van morir a Auschwitz, en el geno­cidi per­pe­trat pels nazis. El pri­mer con­si­de­rat com a tal va ser l'armeni, ara fa cent anys a mans tur­ques. Avui el nega­ci­o­nisme de l'Holo­caust és delicte a Ale­ma­nya. En canvi, el que és delicte a Tur­quia és l'afir­ma­ci­o­nisme del geno­cidi armeni (que li ho pre­gun­tin a Orhan Pamuk). El Tri­bu­nal Inter­na­ci­o­nal de Justícia de l'ONU diu que no es pot demos­trar que el que va pas­sar a la Kra­jina, Eslavònia i Dalmàcia entre ser­bis i cro­ats fos geno­cidi. Una abso­lució pen­sada més en clau de recon­ci­li­ació política que per fer justícia a la memòria incòmoda.