Horaris: audiència desvetllada

A mit­jan anys noranta, quan la tele va des­co­brir els late nights –un for­mat vin­gut de l'entre­te­ni­ment nord-ame­ricà– amb noms com ara Pepe Navarro, Bue­na­fu­ente i Sardà, l'audiència es va habi­tuar a anar a dor­mir tard, tardíssim. Ara només queda Bue­na­fu­ente com a últim mohicà però la sessió es fa llarga igual­ment. L'humor no és a mit­ja­nit, sinó després de les notícies, amb El hor­mi­guero o El inter­me­dio o l'APM?. Tot ple­gat fa que la sèrie que espe­rem o el docu­men­tal que volem veure o el nou con­curs musi­cal d'estrena comenci a hores en què molts vol­drien anar al llit. Només TVE, que no té publi­ci­tat i fa una mica de trampa, ha col·locat a la pan­ta­lla un logo que t'avisa que el que estàs veient aca­barà abans de mit­ja­nit.