Aprendre entre peons i reines

Sem­pre m'ha fet ràbia no saber jugar a escacs. Que durant la meva infància o ado­lescència ningú em fes des­per­tar l'interès per un joc que sem­pre he asso­ciat a intel·ligència, reflexió, paciència... Segu­ra­ment són habi­li­tats que, de manera evi­dent, tots rela­ci­o­nem amb els escacs. Però les dife­rents estratègies edu­ca­ti­ves que en els dar­rers anys s'han posat en marxa en algu­nes esco­les per inte­grar els escacs al currículum han demos­trat que els bene­fi­cis van més enllà. Un ense­nya­ment ade­quat dels escacs poten­cia la inte­gració dels alum­nes, l'ordre, la con­cen­tració, el tre­ball col·labo­ra­tiu, les com­petències lingüísti­ques i matemàtiques... Els resul­tats són cons­ta­ta­bles a l'aula. Ara només falta que més esco­les s'hi puguin sumar.