Ni massa ni massa poc

Durant els anys poste­ri­ors al nai­xe­ment de l'euro, el crei­xe­ment acce­le­rat en la cons­trucció i venda de pisos –que poste­ri­or­ment es qua­li­fi­ca­ria de boom immo­bi­li­ari– va fer aparèixer com bolets 3,5 mili­ons d'habi­tat­ges nous a l'Estat espa­nyol, dels quals uns 900.000 van que­dar sense com­pra­dor. La soli­tud de bar­ris sen­cers, urba­nit­za­ci­ons a la platja o com­ple­xos resi­den­ci­als al cos­tat d'esta­ci­ons d'esquí es va con­ver­tir en la mos­tra més clara del que el mer­cat de l'habi­tatge no podia absor­bir per un excés d'oferta. Ara ens tro­bem en l'extrem opo­sat i gai­rebé no s'aixe­quen habi­tat­ges des de fa sis anys. Seria bo, sense repe­tir els errors del boom, tro­bar el terme mitjà i garan­tir el volum de cons­trucció que real­ment es neces­sita.