Patrimoni viu de la humanitat

No us par­laré de pedres, us par­laré de per­so­nes. Entre les vícti­mes d'Estat Islàmic hi ha els assi­ris, història viva de la huma­ni­tat. Durant la Pri­mera Guerra Mun­dial, igual que els arme­nis, aquest poble obli­dat també va ser víctima d'un geno­cidi a mans de l'Imperi Otomà. Es cal­cula que entre 1915 i 1918 uns 750.000 assi­ris van ser exter­mi­nats a mans de turcs i kurds. Després van ser per­se­guits per ira­quians baa­sis­tes i avui fugen d'una nova forma de ter­ror, la barbàrie de les hor­des d'Abu Bakr al-Bagh­dadi. Con­dem­nats a la diàspora, exili sobre exili, l'amenaça pesa sobre un poble d'arrels imme­mo­ri­als, amb cul­tura i llen­gua pròpia –deri­vada de l'ara­meu de Jesu­crist–. Estat Islàmic gosa dir-se Estat i mas­sa­crar un poble que no en té.