El comiat de Duran, més a prop

El resul­tat de la con­sulta interna ha dei­xat clar d'entrada que, per pri­mer cop en molts anys, Unió ha dei­xat de ser el par­tit de Josep Antoni Duran i Lleida i dels que, para­pe­tats rere la seva figura, han vis­cut molt còmoda­ment del par­tit més petit –poc més de qua­tre mil mili­tants– però amb més poder de la història recent de Cata­lu­nya. La bata­lla oberta entre ofi­ci­a­lis­tes i inde­pen­den­tis­tes té encara un final incert, però anti­cipa el comiat defi­ni­tiu d'un dels més grans estra­tegs que ha tin­gut el país. Com tants altres abans, Duran aca­barà devo­rat per un procés amb el qual mai ha com­bre­gat. Ni pel fons ni, sobre­tot, per aquesta nova manera de fer política, en què és la soci­e­tat civil qui mana i qui impulsa o des­tru­eix lide­rat­ges i par­tits.