Triomfar i, a més, ben de pressa

Ser un gran èxit de ven­des és el somni del 99,9% dels escrip­tors. El 0,1% res­tant men­teix. Posats a dema­nar, que l'èxit sigui ins­tan­tani, com el que està tenint Paula Hawkins amb La noia del tren. Per què? Perquè això per­metrà gau­dir dels guanys econòmics a l'autor que ha escrit l'obra i als edi­tors que hi han apos­tat i no seran els hereus els que se'n bene­fi­ci­a­ran. Dei­xant de banda la Bíblia i l'Alcorà, les obres de Shakes­pe­are i el Qui­xot, quins són els títols més venuts? Història de dues ciu­tats (1859), de Dickens, amb més de 200 mili­ons d'exem­plars venuts, El senyor dels anells (1955), de Tolkien (150 mili­ons), i El petit príncep (1943), de Saint-Exupéry (140 mili­ons). Tots de llarg recor­re­gut. El veri­ta­ble mis­teri, però, és com acon­se­guir tri­om­far.