Paradoxes incomprensibles

A Salou han pre­sen­tat una apli­cació mòbil que et per­metrà pagar la zona blava sense ni haver de bai­xar del cotxe. Les noves tec­no­lo­gies –sobre­tot les vin­cu­la­des als telèfons intel·ligents– ens faci­li­ten molt les coses. En dos dies en tro­bem més exem­ples: A Tar­ra­gona es poden fer arri­bar quei­xes a l'Ajun­ta­ment a través del mòbil i a Alta­fu­lla els boti­guers poden aler­tar la poli­cia a través del mateix apa­rell. Para­do­xal­ment, men­tre per una banda se'ns faci­li­ten tant les coses, per l'altra hem de lle­gir que el ser­vei de tren de roda­lia del Ven­drell a Bar­ce­lona no és acces­si­ble per a una per­sona amb cadira de rodes. Un món vir­tual sense límits ni bar­re­res i un esglaó sense rampa que t'aïlla del món. Són para­do­xes incom­pren­si­bles.