De repressores a bàsiques

Les dipu­ta­ci­ons eren per al cata­la­nisme els papus a eli­mi­nar perquè for­ma­ven part d'una divisió admi­nis­tra­tiva arti­fi­cial mun­tada el segle XIX pel cen­tra­lisme espa­nyol. S'enyo­ra­ven les vegue­ries de l'any de la Quica i es van mun­tar els con­sells comar­cals, un fals con­tra­po­der que es limita a orga­nit­zar el trans­port i els men­ja­dors esco­lars però per­met col·locar gerents i con­se­llers. Orga­nit­zat el nou tin­glado, es va dei­xar de dema­nar la des­a­pa­rició de les dipu­ta­ci­ons, que fol­ra­des són una mina cli­en­te­lista que a més paguen asses­sors que tre­ba­llen per als par­tits. I ara, amb la Gene­ra­li­tat arruïnada, aques­tes eines repres­so­res són bàsiques per mun­tar les estruc­tu­res de l'estat català. Javier de Bur­gos s'estira els cabells a la tomba.