És propaganda

L'entre­vista ha dei­xat de ser l'art de la dialèctica per con­ver­tir-se en un ins­tru­ment de com­bat més. D'un dels gèneres periodístics més purs a un inter­ro­ga­tori. L'acti­tud d'Ana Pas­tor, tallant i agres­siva, pre­de­ter­mina la con­fron­tació. Es pot ser inci­siva apli­cant la sorna, i esbos­sar un som­riure no vol dir clau­di­car davant la tesi del polític que es té a davant. Els pre­ju­di­cis de l'entre­vista amb Mas s'exem­pli­fi­quen amb el par­ti­disme d'una de les pre­gun­tes, “tres incon­ve­ni­ents de la inde­pendència”, que Pas­tor va jus­ti­fi­car dient que “els avan­tat­ges ja s'han dit; és pro­pa­ganda”. No pre­gun­tar-ho és con­tri­buir a esbi­ai­xar la rea­li­tat. En canvi, en pre­gun­tar-ho tens l'opor­tu­ni­tat de “reba­tre” el que con­si­de­res pro­pa­ganda. El pri­mer no és peri­o­disme i el segon, sí.