Jo també me n'avergonyiria

Entenc que com­panys de Mon­toro s'aver­go­nyei­xin de ser del PP. Jo també m'aver­go­nyi­ria de ser d'un par­tit que veta la recon­ci­li­ació, men­teix, mani­pula infor­mes i està enfan­gat fins al coll per la cor­rupció. M'aver­go­nyi­ria també ser espa­nyola pel fet de ser d'un estat on un minis­tre de l'Inte­rior rep al des­patx l'impu­tat Rato, on la sepa­ració de poders ha que­dat en dubte després que el minis­tre de Justícia fos qui expliqués per què s'havia citat ara els impu­tats del 9-N. Un estat que cas­tiga ser demòcrata, grava la cul­tura amb un 21% d'IVA, però des­tina diners a exhi­bi­ci­ons mili­tars que recor­den les de Corea del Nord. Un estat amb dos reis –un amb jubi­lació de luxe que no para de refre­gar a tot­hom– en què els ciu­ta­dans que van ser vícti­mes de la dic­ta­dura han de recórrer a un altre estat perquè se'ls faci justícia.