Segona

Hi ha sèries que no conei­xen el terme mitjà. O te les
esti­mes i te'n fas segui­dor incon­di­ci­o­nal o les odies
i les rebut­ges sense pal·lia­tius. I aquesta reacció no té res a veure amb la qua­li­tat ni la soli­desa de la trama ni del guió, sinó amb la con­cepció mateixa de la història. Un cas clar és la sèrie Lef­to­vers, basada en un lli­bre de Tom Per­rotta. La pri­mera tem­po­rada, que coin­ci­dia força amb la novel·la que la va ins­pi­rar, va pro­vo­car opi­ni­ons con­tra­po­sa­des. Com que la sèrie i el lli­bre aca­ba­ven de la mateixa manera alguns van pen­sar que no hi hau­ria segona tem­po­rada. S'equi­vo­ca­ven. I què es pot dir de l'inici de la segona tanda? Que pro­voca les matei­xes reac­ci­ons entre els espec­ta­dors, però també, que sem­bla més ben cons­truïda que la pri­mera.