Un canal que fa rumiar molt

És nor­mal que hi hagi qui s'ho rumiï molt abans de con­nec­tar-se al canal Segarra-Gar­ri­gues. Per començar, l'aigua no està asse­gu­rada men­tre no es facin unes obres mul­ti­mi­lionàries, que vés a saber quan hi haurà diners. I el preu de la con­nexió és inas­su­mi­ble per a molts, que per altra banda no poden espe­rar aju­des. Però un fac­tor tan impor­tant com els ante­ri­ors és que es tracta de trans­for­mar ter­renys de secà en rega­diu, i tal com estan els mer­cats no hi ha cap garan­tia que sigui ren­di­ble una inversió tan gran per poder plan­tar panís o kiwis en subs­ti­tució dels amet­llers. L'alter­na­tiva –man­te­nir el con­reu de secà amb el roc a la faixa d'un rec de suport– és invi­a­ble pre­ci­sa­ment per l'alt cost d'entrar a la comu­ni­tat.