La força de la discreció

Les grans obres es couen amb dis­creció. Ho vaig pen­sar quan vaig aca­bar de lle­gir Pedra de tar­tera i vaig des­co­brir, encan­tada, en aca­bar la lec­tura, que la seva autora era la pro­fes­sora de català que havia tin­gut a 2n de BUP a l'ins­ti­tut públic de Cer­da­nyola del Vallès. Començàvem la dècada dels vui­tanta i Bar­bal havia de bata­llar tres hores a la set­mana amb un grup d'alum­nes amb les hor­mo­nes revo­lu­ci­o­na­des. Bar­bal va ser una pro­fes­sora refle­xiva i dolça, que pre­fe­ria pas­sar des­a­per­ce­buda. Se li notava l'amor per la llen­gua i per la feina ben feta. Aquells ado­les­cents mal­ca­rats poc ens podíem ima­gi­nar ales­ho­res que en aquells moments la profe de cata estava ges­tant una de les grans obres de la lite­ra­tura cata­lana con­tem­porània.