Passat, present i, sobretot, futur

Aquest diari ofe­reix aquests dies un interes­sant exer­cici de política com­pa­rada fent con­viure entre­vis­tes a can­di­dats a les futu­res elec­ci­ons amb els per­fils de polítics que fa temps que han dei­xat d'estar a la pri­mera línia. Avui, per exem­ple, el lec­tor hi tro­barà dos repre­sen­tants de par­tits que en el seu temps havien estat esplen­do­ro­sos, el PSC i UDC, i el un d'un par­tit que pretén ser-ho, C's. Els temps moderns han situat soci­a­lis­tes i demo­cra­ta­cris­ti­ans al llin­dar de l'abisme, bona lliçó per a aquells que cre­uen que s'han de men­jar el món. Temps al temps. Men­tres­tant, que no pateixi el senyor Girauta, si les urnes li són ingra­tes sem­pre podrà bus­car aixo­pluc en la llei de segu­re­tat social de Cata­lu­nya. Una llei de futur per fer obli­dar el pas­sat.