El ple de les compareixences

El de dijous a la nit va tor­nar a ser un ple llarg. Va durar qua­tre hores, set minuts i catorze segons. Però en aquesta ocasió, les deman­des de qua­tre enti­tats de Man­resa es van men­jar la mei­tat del temps: dues hores i setze minuts. No tinc el bagatge sufi­ci­ent per saber si és un rècord, però em va sem­blar remar­ca­ble i alta­ment salu­da­ble per a la democràcia de la ciu­tat. Les com­pa­rei­xen­ces van fer que la sala de plens bullís de gent, en una estampa que costa de tro­bar a molts muni­ci­pis, i van per­me­tre que les pre­o­cu­pa­ci­ons d'uns fos­sin per­me­a­bles per a uns altres. Alguns van dema­nar que no cal­gui l'empara d'un grup polític per fer arri­bar la moció al ple. Aju­da­ria, i per­me­tria des­lli­gar el pen­sa­ment de les enti­tats del cor­rent dels par­tits.