Realitat i miratges estadístics

Deia Shakes­pe­are que el preu de les coses “ha de depen­dre del seu mèrit, no del seu epítet”. En el cas de les fei­nes, hau­ria de pas­sar el mateix. La sor­tida de la crisi s'està comp­ta­bi­lit­zant massa en xifres i amb poca pro­fun­di­tat sobre el que real­ment està pas­sant, per exem­ple, en el mer­cat de tre­ball. Hi ha més ocu­pació. Sí, indub­ta­ble­ment. Però fenòmens com la con­versió d'una potent eco­no­mia indus­trial com la cata­lana en un paradís dels ser­veis, amb sala­ris bai­xos, con­trac­tes fugaços, autònoms que no ho són i assa­la­ri­ats que no arri­ben a final de mes no és el que objec­ti­va­ment defi­niríem com a “recu­pe­ració econòmica”. Al dis­curs ofi­cial l'estadística li bufa a favor, però la rea­li­tat navega per rutes més tem­pes­tu­o­ses.