Tot de totes

El pit­jor de cer­tes rea­li­tats no és com en són d'intrínse­ca­ment per­ver­ses o aber­rants. No. El pit­jor és com en són d'enquis­ta­des i recur­rents. Fins a la nàusea. Cosa que ara i adés obliga també a l'avor­rida tasca de reba­tre-les, amb l'únic con­sol del sar­casme dosi­fi­cat com a antídot con­tra tanta bes­ti­esa.

En fóra un exem­ple d'aquests dies la polèmica sobre els toros (per cert, per què s'escan­da­lit­zen els cata­la­nets que els espa­nyols con­si­de­rin les cor­ri­das un bé d'interès cul­tu­ral? Que no con­tri­bu­eix això a tipi­fi­car encara més els valors de la raza llur?).

Però no va d'això avui aquí. Sinó d'un car­tell pen­jat en una Facul­tat de Filo­lo­gia (no en una, de no menys res­pec­ta­ble, on s'estudiï posem per cas ento­mo­lo­gia tro­pi­cal, no, sinó en una on saben de llengües, lingüística, etc.). En el car­tell es lle­gia, tot con­vo­cant una vaga per al 28 de febrer, que “l'ense­nya­ment és de totes” (?!).

En nom d'allò tin­gut per “política­ment cor­recte” (és a dir, en nom tot sovint d'un igua­li­ta­risme cre­ti­noide) es pro­ce­deix així a minar el llen­guatge en un dels seus trets cons­ti­tu­tius, el de les con­ven­ci­ons, ni fal­ses ni cer­tes, sinó sim­ple­ment el que se'ls demana que siguin: ope­ra­ti­ves. I és una con­venció ope­ra­tiva (com ho és con­duir aquí per la dreta i a la Gran Bre­ta­nya per l'esquerra), agradi o no, el fet que les for­mes mas­cu­li­nes tenen valor d'hiperònim. I que no s'hi val a femi­nit­zar segons què, sots risc de crear ambigüitats que blo­que­gin tota capa­ci­tat de com­prensió.

En el cas al·ludit, a més, l'error està, per ignorància de la llen­gua del país, a no ser­vir-se, en un tal con­text, de la forma tot­hom. Ara: cal tenir per segur que, si mai l'anal­fa­bet redac­tor de l'eslògan fos conei­xe­dor d'aquesta última, sens dubte s'empes­ca­ria un tot­don, o tota­don, o qual­se­vol altra atro­ci­tat per l'estil.

I és que hi ha sur­re­a­lisme al ser­vei no de la revo­lució, sinó de l'estu­pi­dit­zació...