No, Candela

La cerimònia dels Goya ha tor­nat a mos­trar l'olim­pisme rei­vin­di­ca­tiu dels actors espa­nyols. Sobta veure com els nens con­sen­tits d'un art parit lite­ral­ment pel capi­ta­lisme i la indústria fan posat místic ata­cant el sis­tema que, en doc­tes parau­les de Mari­bel Verdú, “roba als pobres per donar-ho tot als rics.” Jo dec ser molt dis­sor­tat perquè, com Can­dela Peña, també he hagut de dur man­tes, aigua, i men­jar a la meva àvia a l'hos­pi­tal en què va morir, cosa que no em pro­cu­rava exces­si­ves molèsties (la Pilar, de fet, agraïa molt tenir-hi roba i men­jar de casa). I dec tenir prou dret a pro­tes­tar, car tot i que el meu sou no em per­met con­ce­bre ni edu­car una cri­a­tura com és digne, a diferència d'ella i a pesar de pas­sar-les prou putes, mai no se m'acu­di­ria adreçar-me als com­panys que m'han pre­miat dient: “Us demano feina, tinc un nen al qual ali­men­tar.” No, Can­dela. Quan triem una pro­fessió amb vai­vens, sabem a què juguem: no val a rebai­xar-se d'aquesta manera. L'objec­tiu de la indústria cine­ma­togràfica no és donar-te feina ni a tu ni a ningú, reina. Hi ha cen­te­nars d'actors que han patit anys d'ostra­cisme, i han hagut d'empas­sar-se la vani­tat fent clas­ses o altres tas­ques menys vis­to­ses, sense tanta neces­si­tat d'aire­jar frus­tració. Quan has esgo­tat els papers de pec­hu­gona (recor­dem amb èxtasi les glo­ri­o­ses Prin­ce­sas o Los años des­nu­dos) és del tot nor­mal que els direc­tors pres­cin­dei­xin del teu art. Ban­de­ras o Bar­dem també podrien haver vis­cut del plor, però van deci­dir arris­car per viat­jar a una soci­e­tat que valora el seu talent. Ells poden dir Thank you very much en reco­llir un premi, xatona, perquè han fet un esforç que a tu et deu sem­blar incom­pren­si­ble: apren­dre una llen­gua. No saps si agrair el premi en català, Can­dela? Doncs aprèn-ne una mica i després tries o no par­lar-lo. Vols tenir feina asse­gu­rada de per vida? Tens un exem­ple de com aca­baràs si admi­res la rea­lit­zació tele­vi­siva de la gala pels fun­ci­o­na­ris de Tele­visión Española, uns autèntics fills de Berg­man. Però tin­gues clar que el cine no ha nas­cut per ali­men­tar-te el nen ni pagar-li bol­quers. No, Can­dela.