Opinió

Re-generar

Veig tots els estaments més preocupats pels seus problemes i interessos particulars que pel futur col·lectiu del país

Els que ens conei­xen saben que som de tarannà posi­tiu, sem­pre inten­tant veure “l'ampo­lla mig plena”, però haig de reconèixer que cada vegada ens ho posen més difícil. La sen­sació d'il·lusió de gener ara va apa­re­llada amb la de pre­o­cu­pació per l'espec­ta­cle de falta de rigor i cor­rupció. No sé si tots ple­gats som prou cons­ci­ents dels per­ju­di­cis que tot això oca­si­ona al món econòmic i empre­sa­rial. Per una banda s'està cre­ant un desànim gene­ral en la població que està “avor­tant” d'arrel mol­tes voca­ci­ons empre­ne­do­res al país i afec­tant nega­ti­va­ment el con­sum. Per l'altra, les empre­ses ja cons­tituïdes i que fun­ci­o­nen bé cada vegada tenen menys con­fiança en el país (incita ver­go­nya i molt més), cosa que pro­voca que reen­fo­quin els seus nous pro­jec­tes d'inversió cap a altres països en lloc de desen­vo­lu­par-los aquí. Final­ment, la mala imatge que està gene­rant entre els inver­sors inter­na­ci­o­nals d'arreu del món està fent que ja no s'hi pen­sin ni dues vega­des per deci­dir-se a no inver­tir al nos­tre país. I la prima de risc pujant. Cre­iem sin­ce­ra­ment que aquest per­ju­dici no ens el podem per­me­tre en els temps que vivim. Aquest efecte repu­ta­ci­o­nal nega­tiu tam­poc tindrà res­pon­sa­bles? Que ningú inter­preti d'aques­tes parau­les que la nos­tra volun­tat seria que tots aquests casos s'ama­gues­sin o no fos­sin inves­ti­gats. Res més lluny de la rea­li­tat.

Des d'aques­tes línies voldríem dema­nar a tot­hom que fes una part d'esforç. Els tri­bu­nals de justícia, que siguin el més dili­gents pos­si­ble i que, extre­mant la imatge d'inde­pendència envers el poder polític, ins­tru­men­tin vies efi­ca­ces per acce­le­rar al màxim la reso­lució del tots els casos. Al poder polític, que deixi de dedi­car tant de temps a inten­tar obte­nir “rèdits elec­to­ra­lis­tes” de curta volada i recu­peri el dis­curs de la com­pe­ti­ti­vi­tat del país. Als mit­jans de comu­ni­cació, que pen­sin en les con­seqüències del que fan i sobre­tot del que diuen. No ente­nem el seu paper quan “dosi­fi­quen” la infor­mació de la qual dis­po­sen (con­tras­tada o no) i fan “titu­lars cri­da­ners” mal­grat que pen­sin que ells en sur­ten bene­fi­ci­ats perquè acon­se­guei­xen més audiència. Cer­ta­ment el mal que fan és demo­li­dor. Així que, de la mateixa manera que pen­sem que és bo que els poders polítics acor­din una res­posta con­tun­dent i con­junta a la baixa qua­li­tat democràtica, els mit­jans hau­rien de fer el mateix a l'hora de trac­tar aquests casos.

Estem en un moment cru­cial per a la nos­tra soci­e­tat. I veig tots els esta­ments més pre­o­cu­pats pels seus pro­ble­mes i interes­sos par­ti­cu­lars que pel futur col·lec­tiu del país. Més que creure en l'altura de mires dels seus prin­ci­pals líders, que refle­xi­o­nin en els futurs resul­tats elec­to­rals si no esme­nen d'arrel els greus dèficits democràtics.

Ja fa un temps que vàrem dema­nar des de la Cecot que les for­ces polítiques dei­xes­sin de banda les seves llui­tes intes­ti­nes en els temes cab­dals i arri­bes­sin a acords amplis. Con­ti­nuem pen­sant el mateix i, fins i tot, que ara és encara més impor­tant, si volem treure el país del pou en què es troba. Calen acords polítics i soci­als amplis. Cal coli­de­ratge. Per pro­vo­car can­vis que homo­lo­guin el com­por­ta­ment del país amb el que desit­jaríem tenir com a patró i model.

Tot ple­gat m'ha fet recor­dar un frag­ment del lli­bre La rebelión de Atlas (1957) de l'escrip­tora Ayn Rand: “Quan adver­teixi que per pro­duir neces­sita obte­nir auto­rit­zació dels qui no pro­du­ei­xen gens; quan com­provi que els diners flu­ei­xen cap als qui tra­fi­quen no amb béns, sinó amb favors; quan per­cebi que molts es fan rics pel sub­orn i per influències i no pel tre­ball, i que les lleis no el pro­te­gei­xen con­tra ells, sinó que, per con­tra, són ells els qui estan pro­te­gits con­tra vostè; quan repari que la cor­rupció és recom­pen­sada i l'hon­ra­desa es con­ver­teix en un auto­sa­cri­fici, lla­vors podrà afir­mar, sense por d'equi­vo­car-se, que la seva soci­e­tat està con­dem­nada.”

Els peca­dors, a fer penitència. Els dam­ni­fi­cats, a reac­ci­o­nar! Per posi­ti­visme, sabem que ani­rem a millor.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.