L'obra mal feta

Aquesta podria ser una paràbola expres­siva del temps en què vivim. A Girona s'ha inau­gu­rat fa poc un nou Palau de Justícia, i la revista JAG, dels joves advo­cats, ha vol­gut saber com valo­ra­ven les ins­tal·laci­ons els qui les han de fer ser­vir cada dia: pro­cu­ra­dors, fun­ci­o­na­ris, per­so­nal auxi­liar de segu­re­tat i de neteja. Han reco­llit algu­nes -poques- valo­ra­ci­ons posi­ti­ves, però les nega­ti­ves han domi­nat de manera espec­ta­cu­lar. Sobre l'edi­fici s'ha dit que està “de cul a la ciu­tat”, que “els ascen­sors d'una banda no per­me­ten con­nec­tar amb l'altra”, que té poca fun­ci­o­na­li­tat, “amb molts espais però mal apro­fi­tats”, que les sales d'audiència “són massa peti­tes”, que hi ha molts vidres “que no es poden nete­jar de cap manera”, que les colum­nes dels pas­sa­dis­sos “no pas­sa­rien cap con­trol de pre­visió de ris­cos labo­rals” i que l'estruc­tura de l'immo­ble “no per­met la con­cen­tració per tre­ba­llar”.

En un marc físic com el des­crit deu ser difícil orga­nit­zar degu­da­ment el tre­ball. No és estrany, doncs, que per aquest cantó pro­li­fe­rin igual­ment les crítiques: “Ha dis­minuït l'atenció per­so­na­lit­zada”, “tar­den moltíssim a repar­tir els escrits”, “el ser­vei comú sem­pre està satu­rat” i “s'ha començat a tre­ba­llar sense tenir les nor­mes clares”. La casa nova de trinca para­digma de la moder­ni­tat, ha rebut des­qua­li­fi­ca­ci­ons con­tun­dents com aques­tes: “Tot fun­ci­ona mala­ment”, “tot ha estat nefast”, “ara tot és molt caòtic”, “hi ha una desor­ga­nit­zació bes­tial”.

Aquest és el fruit final d'un gran dis­ba­rat: la plaça de braus de la ciu­tat, que es pres­tava a múlti­ples usos, va ser igno­mi­ni­o­sa­ment demo­lida per donar pas a una ope­ració espe­cu­la­tiva. L'excusa va ser que en el solar s'hi cons­trui­ria el nou Palau de Justícia (quan feia pocs anys que ja n'havien estre­nat un altre), però l'edi­fici es va encer­clar d'un autèntic mur de blocs amb pisos i locals comer­ci­als que en bona part han resul­tat inven­di­bles. I tot i això a dos pas­sos de l'into­ca­ble parc de la Devesa.

Els nou­cen­tis­tes no es can­sa­ven de pre­di­car les excel·lències de l'obra ben feta. Ara sem­bla que fan con­cur­sos per veure qui la fa pit­jor.