Globalització

Què és més nor­mal? Dinar en una botiga de mobles, com­prar-se un jer­sei d'una firma cata­lana fet a Taiwan, o que es detec­tin res­tes d'excre­ments en una remesa de pas­tis­sos de xoco­lata comer­ci­a­lit­zats per la cadena de mobles on pots men­jar? Estranys o no, els tres exem­ples són reals, i una con­seqüència directa de la glo­ba­lit­zació. A aquest ritme, pot­ser algun dia els res­tau­rants ven­dran teles i sofàs que, com tot, aca­ba­ran sent fabri­cats per ope­ra­ris sobre­ex­plo­tats i amb ganes de tras­lla­dar la seva queixa amb allò que tin­guin més a mà, ja sigui un apa­rell electrònic d'última gene­ració o un pastís amb el qual fer tas­tar el gust pudent de la glo­ba­lit­zació al pri­mer món que tant se n'apro­fita com els ignora. Tam­poc seria tan estrany, no tro­ben?