De conya, senyor alcalde

He posat el meu cotxe, un Toua­reg D 225 AUT a la venda perquè ara, amb les cames que m'han per­dut la lleu­ge­resa i la meva esposa també amb man­can­ces, posa­des en evidència en pujar i bai­xar, neces­si­tem un vehi­cle amb ascen­sor. El petit Hyun­dai d'ella, ver­mell com cirera madura, ens treu de con­flic­tes. Ella, jo, la cadira de rodes, el cami­na­dor i les bos­ses, encara dei­xen lloc per a l'assis­tenta. Amb ell he des­co­bert la importància de la tar­geta de minusvàlid. L'ano­me­nem Papitu. A ell li agrada.

La set­mana pas­sada en vaig fer una com un cove! A La Mercè hi havia a les vuit del ves­pre un acte interes­sant. Vaig donar la volta pel Por­tal Nou: ni un forat! A la plaça de Cata­lu­nya, replè. L'ins­ti­tut i la pujada: abar­ro­tat. Era fosc, plo­vi­ne­java i ja m'entor­nava cap a casa, quan vaig pen­sar-hi: al dar­rere del Jardí de la Infància hi ha la petita pla­ceta del Gene­ral Marvà. Em digué: “Papitu: aquí no des­tor­bes ningú apar­cant-hi a aquesta hora. Sols és falta de civisme, la qual cosa com­pa­rada amb el que s'està des­co­brint arreu...” Por­tava la cadira de rodes i l'acre­di­tació i, en un racó dis­cret, vaig dei­xar-lo. En aca­bar la sessió, dos papers amb mis­satge al para­brisa del cotxe cla­ma­ven al cel. A l'un hi deia: “Aquí no es pot apar­car. Avi­sem la grua.” L'altre era patètic. “Ha apar­cat sobre la pilona i no hem pogut acce­dir al nos­tre garatge amb gual.” Llamp del cel! El Papitu em mirava aver­go­nyit! No he pogut esbri­nar els per­ju­di­cats, per dis­cul­par-me. De pas al Maria Gay ho recor­daré pene­dit. Esti­guin segurs que no veu­ran mai més el vehi­cle a la plaça: avui, dia 6, ha que­dat des­tros­sat en un acci­dent de cir­cu­lació. El Papitu ha mort!

A les dotze del matí he deci­dit anar a posar ben­zina al car­rer de Bar­ce­lona. Cir­cu­lant pel late­ral en direcció a Girona, al car­rer del Riu Car­do­ner, he inten­tat tra­ves­sar i he mirat a ambdós cos­tats. De la ciu­tat no en venia cap i de cara al cen­tre, un furgó, però he cre­gut que tenia temps de pas­sar. He ami­dat mala­ment i m'ha vin­gut a sobre en pocs segons. El fet que la car­re­tera fos molla pot­ser m'ha sal­vat la vida. Ha topat amb la roda i la porta esquerra del dar­rere; he fet unes quan­tes vol­tes pati­nant i he anat a parar a sobre la vorera contrària. El xoc ha estat molt vio­lent i el Papitu ha que­dat des­tros­sat: dubto que se'n surti. A mi el cin­turó m'ha sal­vat. L'altre con­duc­tor n'ha sor­tit il·lès. He tin­gut sort de tro­bar-me amb una per­sona atenta i edu­cada. Amb 67 anys de con­ducció, dei­xant a banda rat­lla­des i retro­vi­sors, és el meu segon acci­dent. Tot i no estar-hi bre­gat, no he per­dut el nord i he pro­cu­rat estar a l'altura de les cir­cumstàncies. Avi­sats, han acu­dit dos muni­ci­pals que han estat pro­vi­den­ci­als. S'han fet càrrec de la situ­ació, han orde­nat el trànsit, la grua, els curi­o­sos, i han acon­se­llat el que calia fer. Més que una demos­tració d'auto­ri­tat, l'han fet d'assistència, edu­cació i ordre. Si tots ho fan així, de conya, senyor alcalde, de conya!