Una plataforma necessària

Tinc bons amics a la Pla­ta­forma d'Afec­tats per la Hipo­teca (PAH). Són gent de llarga tra­jectòria, alguns excom­panys de militància política, amb un his­to­rial de lluita com­pro­mesa i avui crítics amb deter­mi­nats fun­ci­o­na­ments dels par­tits polítics, tot i que més d'un encara cotitza al par­tit de tota la vida. Amb tot, admi­ra­bles acti­vis­tes que no per­den la capa­ci­tat de mobi­lit­zació.

Cal dir que la gent de la PAH fa bona feina i esdevé refe­rent de cap on ha d'anar l'acti­visme de la ciu­ta­da­nia, pot­ser com a com­ple­ment de deter­mi­na­des actu­a­ci­ons polítiques o com a ferm crit d'alerta davant la insen­si­bi­li­tat dels nos­tres gover­nants. Els movi­ments com­ple­men­ta­ris i/o alter­na­tius tenen molt camp per córrer i la pla­ta­forma es veu forta per inten­tar can­viar el sis­tema de garan­ties dels hipo­te­cats, i més quan el Tri­bu­nal de Justícia Euro­peu els ha donat la raó dient que cal can­viar l'actual llei hipo­tecària perquè és una legis­lació injusta. I, tot i ser una pla­ta­forma plu­ral i de gestió col·lec­tiva, han tro­bat en la per­sona d'Ada Colau un refe­rent clar i concís del seu mis­satge.

És la cam­pa­nya de l'escrache la que intro­du­eix un nou ele­ment de debat en l'acti­tud de la PAH. Escrache és un terme sud-ame­ricà que explica la pro­testa feta davant del domi­cili d'una per­sona impli­cada en un cas con­trari als mani­fes­tants, en aquest cas con­cret l'acti­tud dels par­la­men­ta­ris popu­lars con­tra la pos­si­ble nova llei hipo­tecària. Els ner­vis d'alguns dipu­tats són evi­dents i acu­sen la pla­ta­forma de pràcti­ques poc democràtiques. Però, a més, és el crit de la impotència, el recurs de qui es troba des­no­nat de casa seva per la força de la llei i la poli­cia, sense donar espai a la raó i a la justícia. Tot és legal i, a la vegada, tot és injust. Ales­ho­res, es tracta de desa­cre­di­tar la força de la raó amb rao­na­ments que fins arri­ben a inten­tar desa­cre­di­tar la lide­resa o “grups de dub­tosa fina­li­tat” lli­gant-los amb el ter­ro­risme més bar­roer, tal com ha fet la dele­gada del govern cen­tral a Madrid, una dele­gació que encara ningú no ha expli­cat per a què ser­veix.

La PAH va per bon camí i sap que només la seva capa­ci­tat de comu­ni­cació i mobi­lit­zació serà efec­tiva en la denun­cia i con­so­li­dació democràtica. Segur, una feina necessària.