Viure sense tu
Contra Sant Jordi
Vivim la setmana de la patronal catalana. Hem passat Sant Jordi, i ja som al dia de la Mare de Déu de Montserrat. A Sant Jordi encomanem llibres i l'Abadia de Montserrat conserva amb el número 1 dels seus fons de manuscrits el Llibre Vermell de Montserrat. És el seu llibre més mediàtic, en competència amb els de Teresa Forcades, la beneta més popular. Ha passat Sant Jordi i tornen velles polsegueres i al·lèrgies, fruit de llistes, gremis, rànquings i vendes. Si comprar llibres fes culte el qui els posseeix, la compra de llibres seria molt preuada. I a la Catalunya empobrida qualsevol festa comercial que remogui les teranyines dels calaixos, és rebuda com pluja en temps de sequera. Encara que d'això darrer se n'encarregui més la Moreneta que el Cavaller. D'entre els que no apareixen als llistats, hi ha un títol que m'ha robat el cor: Contra un ignorant que comprava molts llibres. L'original no és ben bé d'aquest any, el seu autor va néixer cap al 115 dC, i és Llucià de Samòsata. Però sí l'edició d'Adesiara i la traducció de Sergi Grau. El llibre també inclou l'opuscle titulat Un intel·lectual sense cultura, i en un i altre Llucià lamenta el joc d'aparences d'aquells nou-rics sense formació que, a l'antiga Grècia, engreixaven la seva biblioteca per obtenir prestigi social i benefici directe. Compraven sense saber què adquirien i se les donaven de savis. Ara, després de la compra compulsiva de Sant Jordi (potser menys per la crisi) sentim el prec que es llegeixin els llibres. És clar que em ve al cap Walter Benjamin desembalant la seva biblioteca, una dissertació sobre el col·leccionisme de llibres. Allí recorda la resposta d'Anatole France a un hipòcrita que admirava la seva biblioteca i que li va preguntar si se'ls havia llegit tots. “Ni una desena part! Suposo que vós no feu servir la vostra vaixella de Sèvres cada dia!” –va respondre France–. Potser el primer pas contra la ignorància deu ser sentir pròxim el tacte dels llibres. És clar que el futur engega les biblioteques al núvol, i els núvols són més a tocar de Montserrat que no pas de Sant Jordi.
