Al llindar del precipici

Aquest és el número tràgic: 6.202.700, con­ver­ti­ble en 902.300 en versió cata­lana. Són els gua­ris­mes que expres­sen la bar­ba­ri­tat de l'atur en un con­text en què obli­dem d'on venim i igno­rem on anem.. Encara, les xifres es poden com­ple­tar amb el reco­nei­xe­ment que el 57% dels joves de l'Estat no tenen feina i que quasi dos mili­ons de llars es tro­ben en la situ­ació en què l'atur afecta tots els mem­bres de la família. En l'Europa comu­nitària final­ment hem acon­se­guit (malau­ra­da­ment) ser els pri­mers en alguna cosa.

Fins no fa gaire, se'ns ha expli­cat que l'atur era un efecte col·late­ral del neces­sari ajust finan­cer, i que tot era fruit d'una ine­vi­ta­ble pri­o­ri­tat que es cor­re­gi­ria en un estrat poste­rior. Ara, aquesta expli­cació s'inva­lida quan les cor­bes de com­por­ta­ment econòmic i polític s'ensor­ren i tam­poc no es veu cap repunt en els sec­tors comer­ci­als i indus­tri­als. La cons­trucció es troba en acti­vi­tat zero i el turisme, la recur­rent joia de la corona, rep la mos­se­gada de la crisi de con­sum. Els pro­pis errors de la política econòmica espa­nyola, durant anys de fictícia bonança, segu­ra­ment han con­duit a la situ­ació actual; però els errors de les dar­re­ries del govern de Zapa­tero i la inca­pa­ci­tat de gestió de l'equip de Rajoy han por­tat el con­junt de l'Estat a un perillós atzu­cac, sense capa­ci­tat de recu­pe­rar el con­sum i amb una ines­ta­bi­li­tat social que pot apun­tar sor­ti­des des­es­pe­ra­des, fins peri­llo­ses.

És hora de pren­dre grans deci­si­ons sobre el mer­cat labo­ral i la cre­ació d'ocu­pació, ja que el col·lapse social i polític és a la can­to­nada i ja no valen les bones parau­les. Tal­ment, la pri­mera mesura política hau­ria de ser reconèixer la situ­ació extrema en que estem i expli­car, sense valo­ra­ci­ons fal­sa­ment opti­mis­tes, on som i on volem anar. Els dis­cur­sos d'alguns gover­nants ens recor­den massa aque­lla frase que malèvola­ment s'atribuïa al dic­ta­dor, a prin­ci­pis dels setanta: “Durant anys, Espa­nya ha estat al llin­dar del pre­ci­pici, però ara estem en con­di­ci­ons de fer un pas enda­vant.” El pas enda­vant és la cai­guda en ver­ti­cal al buit, i el que cal és cap­gi­rar un procés que con­du­eix al per­ma­nent con­flicte social i a un final impre­vi­si­ble.