‘La mirada persistent'

Només d'entrar, el visi­tant es troba cara a cara amb Julián González de Soto, el paül fun­da­dor de l'Ins­ti­tut Ramon Mun­ta­ner, pin­tat per Antoni Mas­ri­era, pro­fes­sor del Cen­tre i un dels pri­mers artis­tes moderns que va haver-hi a Figue­res. Don Julián, de cos sen­cer i pràcti­ca­ment de mida natu­ral, fa un gest que sem­bla voler-nos acom­pa­nyar pels dos pisos de la magnífica expo­sició. Pas­sem i de seguida tro­bem una maqueta que repre­senta la tra­mun­tana de Berga i Boada, un Ber­nini empor­danès si l'escul­tor hagués arri­bat a con­fe­gir-la a mida gran. Llàstima. Retrats vuit­cen­tis­tes de dames i cri­a­tu­res figue­ren­ques, i panoràmiques de la Ram­bla (curi­o­sa­ment una s'anun­cia com a “Pujada del Cas­tell”) amb menes­trals i page­sos que venien a mer­cat. Seguim. Vis­tes de masos, creus de terme, esglésies, i d'horts, canyers i xiprers de Vila­ber­tran, perquè el camí que mena a aquest poble va ser pels pin­tors empor­da­ne­sos el leit­mo­tiv més recur­rent, el que per als impres­si­o­nis­tes del París con­tem­po­rani foren les vinyes i molins de Mont­mar­tre; l'expli­cació és que els mes­tres, com ara Juan Núñez amb Dalí, Reig, Baig, Bech de Careda, Lluís Vay­reda... els envi­a­ven –i ells matei­xos també ho feien– a pin­tar del natu­ral en aquest paratge pro­per. Avan­cem. Pep Ven­tura, els gegants i en Ber­ruga, que ja fou retra­tat fa un segle i quart. Segu­ra­ment ja al pri­mer pis, tres retrats del lle­gen­dari i des­co­ne­gut alcalde Puig Puja­des que li feren Dalí, Marià Lla­va­nera i Lluís Baga­ria. Una còpia d'un pai­satge de Carme Roget, la novi­eta de Dalí. Cap al final els més recents comp­tant que tots, lle­vat de Joan Paradís, ja són morts: Vallès, Bona­terra, Sibe­cas, Cape­lle­ras, Mas­sot... i els que em deixo, tots amics i pos­si­ble­ment influïts per Fages de Cli­ment, que veiem retra­tat per Felip Vilà. I no hem dit res de les referències que l'expo­sició fa dels pro­tec­tors i entu­si­as­tes: Rubau­do­na­deu i Tutau en el segle XIX, i Puig Puja­des i Fages de Cli­ment en el XX. Demà al Museu de l'Empordà de Figue­res s'inau­gura aquesta expo­sició excep­ci­o­nal lli­gada a l'obra del mateix títol que acaba de publi­car Mari­ona Segu­ra­nyes. Més de cent qua­dres de pin­tu­res i dibui­xos mos­tren al públic l'evo­lució artística del que es coneix com a Escola de Figue­res. Més de cent peces, mol­tes de les quals no havien estat mai a l'abast de la mirada del públic –bona part pro­vi­nents de cals Puig Puja­des i Bona­terra– i que cons­ti­tu­ei­xen un plat excep­ci­o­nal de Fires que no es pot per­dre ningú no ja que estimi la pin­tura, sinó que pensi que toca de peus en terra empor­da­nesa.