Sortir-ne

Quan entres en un labe­rint, la pri­mera obli­gació és sor­tir-ne, de la mateixa manera que la pri­mera obli­gació d'un pres es esca­par-se de la presó. Fa uns dies, a la plaça dels Jurats de Girona es va cre­mar una ins­tal·lació monu­men­tal de 420 palets de fusta que con­for­ma­ven el tra­jecte d'un labe­rint. Els arqui­tec­tes que la van pen­sar diuen que la idea del mun­tatge era “esforçar-se per tro­bar el camí, mal­grat les difi­cul­tats”. El títol del que ara és un munt de cen­dres i de fusta cre­mada era Sor­tir-se'n i tenia una evi­dent lec­tura social. Vivim en aquesta mena de labe­rint gover­nat per un mino­taure ano­me­nat crisi i la idea és trans­me­tre la neces­si­tat (i la pos­si­bi­li­tat i l'obli­gació) de “sor­tir-se'n”, d'aban­do­nar el recinte que enter­bo­leix la ment, difu­mina la per­cepció i enga­nya els sen­tits. Però no pas com el pobre Ícar, que va fugir-ne amb unes ales de cera que es van fon­dre quan es van acos­tar massa al sol. Es tracta de tro­bar la sor­tida pot­ser sense tan­tes pre­ten­si­ons sinó amb una mica més de raci­o­na­li­tat –és a dir: amb la volun­tat de sor­tir del labe­rint gràcies a la des­co­berta d'unes coor­de­na­des soci­als, polítiques i morals noves– i sense que es cremi res més. O sense que es cremi res que no sigui impres­cin­di­ble cre­mar.

En tot cas, els autors de la ins­tal·lació ja han anun­ciat que mos­tra­ran els efec­tes de la bre­to­lada i que man­tin­dran el lema i l'espe­rit de l'espai que havien creat. És pro­ba­ble que sigui un dels més visi­tats en el Temps de Flors que s'inau­gura demà a Girona, perquè ja sabem com en són, d'atrac­ti­ves, les excur­si­ons i el turisme de catàstro­fes.

No esta­ria mala­ment, també, que aquest “sor­tir-se'n” es derivés cap a un “sor­tir-ne”, ara amb con­no­ta­ci­ons diguem-ne seces­si­o­nis­tes. També és un labe­rint, la situ­ació actual (amb atemp­tats fla­grants con­tra la raó, con­tra la llen­gua, con­tra la democràcia) i, per més inri, ara resulta que també el cre­men. Cre­men el labe­rint, el ter­reny de joc, la sor­tida pos­si­ble. Tor­nem al meu amic Ícar. Només en podem sor­tir volant. Mirem de reforçar les ales i que no siguin com­bus­ti­bles. Ei, si no és dema­nar massa.