Quan anem a viure a la Lluna

Fa qua­ranta anys l'home va arri­bar a la Lluna i el 2009 Cata­lu­nya ha acon­se­guit un nou sis­tema de finançament. Els pas­sos que fa la huma­ni­tat a vega­des són d'una mag­ni­tud impres­si­o­nant. Ja li ho van fer dir a Neil Arms­trong quan va posar el peu a la superfície lunar, i és el que van dient dia sí dia també el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat i els seus socis de govern. Fa qua­ranta anys pas­sa­ven coses que ara ens poden sem­blar sor­pre­nents, com ara que la Selecció Cata­lana de beis­bol va jugar con­tra l'All Stars d'Àfrica del Sud a Montjuïc, com es pot com­pro­var a l'heme­ro­teca digi­tal d'El Mundo Depor­tivo del 21 de juliol de 1969. És ara, en canvi, que les selec­ci­ons cata­la­nes estan pro­hi­bi­des per les lleis espa­nyo­les. En canvi, fa qua­ranta anys també pas­sa­ven coses que con­ti­nuen pas­sant ara. A La Van­guar­dia del dimarts 22 de juliol (el dia 21 no hi havia diari perquè no es publi­cava els dilluns) només hi havia un altre tema que com­par­tia pro­ta­go­nisme amb la con­questa lunar, que era l'anunci d'un «dia històric a les Corts Espa­nyo­les» ja que Fran­cisco Franco pro­po­sa­ria (i ho va fer i els va aca­bar con­ven­cent) el seu suc­ces­sor a la Jefa­tura del Estado. No cal que digui qui, oi? Aquest és un sis­tema que es con­ti­nua prac­ti­cant en diver­ses ins­ti­tu­ci­ons públi­ques, en què el que mana tria el seu suc­ces­sor i es retira. Bé, la diferència prin­ci­pal és que Franco va triar el seu suc­ces­sor però va espe­rar a morir-se per dei­xar-lo ocu­par el càrrec. Me'n vaig per les bran­ques, però el que inten­tava jo era rela­ci­o­nar l'arri­bada de l'home a la Lluna amb la con­questa d'un nou sis­tema de finançament a Cata­lu­nya. A part de la coin­cidència de dates, ja sé que no n'hi ha. Pot­ser només que el fet d'arri­bar a la Lluna no va ser­vir per gaire res i que el nou finançament tam­poc no se sap on ens porta. O sí? Per si de cas, vull dei­xar dit que quan es deci­deixi que es podrà anar a viure a la Lluna, amb mi que no comp­tin si no em diuen si serà un estat inde­pen­dent, un ter­ri­tori fede­rat (a qui o a què) o una comu­ni­tat autònoma . Els anys no pas­sen en va (o sí?) i esta­ria bé algun dia poder triar què volem ser, encara que sigui sele­ni­tes.