Aznar

Hem vist un Aznar enfa­dat amb ell mateix i amb el món. Fins i tot amb el seu suc­ces­sor, Mari­ano Rajoy.

Aznar és un per­so­natge que, encara que ho vul­gui, difícil­ment tor­narà a la pri­mera línia de la política amb el Par­tit Popu­lar. Té ene­mics a casa seva, deu­tes amb la soci­e­tat i una mala imatge. La memòria és feble tot i que de per vida serà recor­dada aque­lla foto de les Açores on hi havia Blair, Bush i Aznar afi­lant les eines per a la guerra de l'Iraq. Una imatge que ara mateix encara tin­dria més detrac­tors.

Als ex els costa d'enten­dre que han de renun­ciar i ser res­pec­tats com a per­so­nes i no com allò que han repre­sen­tat, si bé cal enten­dre allò que es pre­gun­tava Felipe González: què en fem, del gerro xinès...?

En la història política hi ha hagut casos de pre­si­dents que després d'un temps de silenci han repe­tit man­dat. Exem­ples com ara el de Sil­vio Ber­lus­coni per un cos­tat i François Mit­ter­rand per un altre van retor­nar a la pri­mera línia de la política. Amb la diferència que ambdós van pas­sar per tra­ves­sies del desert. Aznar, gràcies a una de les millors deci­si­ons que va pren­dre, va voler estar al govern un màxim de dues legis­la­tu­res. I així va ser. De ben segur que a Rajoy també li ha ballat pel cap aquesta pos­si­bi­li­tat i Aznar no seria cap reno­vació.

Segons enques­tes d'opinió, en unes pròximes elec­ci­ons gene­rals el pano­rama polític podria que­dar frag­men­tat i des­a­parèixer o bai­xar d'inten­si­tat l'actual bipo­la­rit­zació del PP i el PSOE, que són els que a l'actu­a­li­tat i des de fa molts anys domi­nen en ter­reny espa­nyol. Els abans ano­me­nats con­ser­va­dors i pro­gres­sis­tes. Com en el seu temps van domi­nar Cánovas i Sagasta.

La tran­sició espa­nyola va tallar per l'esquerra amb el Par­tit Comu­nista d'Espa­nya. Més a l'esquerra ofi­ci­al­ment no hi havia res i per la dreta ofi­ci­al­ment tam­poc hi havia res més que l'Ali­anza Popu­lar de Manuel Fraga Iri­barne.

És pos­si­ble que hi hagi espai elec­to­ral per a l'extrema dreta. A França tenen els seus par­ro­quians quan hi ha elec­ci­ons. Un espai que des de fa anys no ha estat repre­sen­tat a les urnes espa­nyo­les per cap par­tit amb pos­si­bi­li­tats d'acon­se­guir escó.

Des de fa temps que s'obser­ven movi­ments pròxims a l'extrema dreta. Es pot veure en comen­ta­ris i acti­tuds més pròpies d'aquesta ori­en­tació que no pas del par­tit con­ser­va­dor que governa actu­al­ment a l'Estat espa­nyol.

No crec que Aznar vul­gui apos­tar per encapçalar cap pro­jecte polític. Tot i que podria apa­dri­nar, i apor­tar-hi els seus conei­xe­ments, algu­nes de les opci­ons que s'estan coent i movent a la dreta de Mari­ano Rajoy per les pròximes elec­ci­ons gene­rals.